1 - El procés de la comunicació
2 - Aparells de comunicació amb fils.
2.1 - El telègraf amb fils.
2.2 - La telefonia fixa.
3 - Les ones electromagnètiques
4 - Aparells de comunicació que utilitzen ones electromagnètiques
4.1 - La telegrafia sense fils.
4.2 - La ràdio.
4.3 - La televisió i la TDT.
4.4 - La telefonia mòbil.
4.5 – Les comunicacions via satèl·lit.
4.6 – El GPS.
5 – Internet: la xarxa de xarxes.
miércoles, 18 de mayo de 2016
domingo, 15 de mayo de 2016
5 - Internet: la xarxa de xarxes.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17045
Internet ha esdevingut en pocs anys una xarxa d'accés a la información d''us popular. Aquest fenòmen a generat molts usos en la vida quotidiana en tots els àmbits. L'accés a internet ha anat evolucionant, i acutalment ja son possibles les connexions a alta velocitat en l'ambit domèstic. Internet es la unió de milions de subxarxes. Sobre aquetsa xarxa hi ha un conjunt de serveis als quals tothom por accedir des de qualsevol part del món amb un dispositiu electrònic com per exemple el telèfon móvil.
Internet ha esdevingut en pocs anys una xarxa d'accés a la información d''us popular. Aquest fenòmen a generat molts usos en la vida quotidiana en tots els àmbits. L'accés a internet ha anat evolucionant, i acutalment ja son possibles les connexions a alta velocitat en l'ambit domèstic. Internet es la unió de milions de subxarxes. Sobre aquetsa xarxa hi ha un conjunt de serveis als quals tothom por accedir des de qualsevol part del món amb un dispositiu electrònic com per exemple el telèfon móvil.
- Les xarxes de banda estreta: poden transmetre les dades a pocs milers de bits per segon (kbps). El mòdem és qui fa la codificació i descodificació de la información en la xarxa.
- Les xarxes de banda ampla: poden transmetre les dades a milions de bits per segon (Mbps). S'utilitza per a la transmissió de dades, telefonía, videoconferencia, televisió, etc. És el c as de les connexions a través de fibra òptica (cable) i la tecnología ADSL. El router és qui fa connexió amb la línea de comunicación.
La unitat de mesura de la velocitat de transferència és el bit per segon (bps) i té varis múltiples.
La xarxa ha permès incorporar els serveis de comunicació de ràdio i televisió, que han emprat les ones electromagnètiques com a mitjà de transmissió, a pàgines web.
S'identifiquen diferents tecnologies de xarxa d'accès:
- Fibra óptica
- Satèl.lit artificial
- Cable coaxial
- Comunicacions per xarxa eléctrica
- Parell de coure de la xarxa telèfonica, etc.
Hi han diferentes xarxes per comunicar-se a través d'internet:
- Telefonia IP: aquesta tecnología permet una conversa entre telefons conectats a internet o entre un conectat a internet i un altre de convensional, les trucades entre telefons VoIP no tenen cap cost.
- Missatgeria instantània: és uan forma de comunicació en directe a través de la xarxa, empleant la comunicació escrita, amb la possibilitat d'incorporar imatges en viu amb càmera-web.
- Wi-FI: és la connexió sense fils entre un ordinador o altre dispositiu i la xarxa, que permet la comoditat de moure l'objecte en un espai determinat. Té una contrasenya
- Bluetooth: permet l'intercanvi de dades entre dispositius mòbils i fixos a distàncies curtes, especialment entre telèfons mòbils i l'ordinador.
4 - Aparells de comunicació que utilitzen ones electromagnètiques
4.1 Telegrafia sense fils
La telegrafia és la transmissió a llarga distancia de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fils, que utilitza la ràdio. Dins la telegrafia les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general. El telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio, encara que s'ha tingut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19042&p_ex=el%20tel%E8graf&p_amb=4844
4.2 La ràdio
La ràdio ha estat un dels vehicles culturals més importants a la societat actual, com a mínim fins a l'aparició de la televisió. No obstant, la ràdio es manté encara viva i té un sistema participatiu i molt més proper al públic en general. En aquests sentit, un fenomen relativament recent és l'aparició d'emissores municipals.
La radiofusió no és l'unica aplicació de la ràdio. Hi ha altres àmbits com la telefonia mòbil, la comunicació per a la navegació aèria i marítima, etc.
La comunicació a través d'ones electromagnètiques requereix un sistema de codificació de la informació i un sistema d'emissió. Tambè es requereix un sistema de recepció capaç de descodificar la informació, de manera que el canal de comunicació entre l'emissor i el receptor són les ones electromagètiques.
El centre emissor és l'encarregat de generar la informació sonora, codificar-la i emetre-la a l'espai a través de les ones electromagnètiques.
Aquest procés consta d'unes etapes consecutives amb un equipament electrònic complex, que efectua el processament del so fins a l'emissor del señal de radiofreqüència a través de l'antena.
Hi ha dos tipus de modulació de l'ona portadora: la modulació de l'amplitud i la modulació de freqüència.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17025
4.3 Televisió i TDT
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17021&p_num=3
La transmissió a distància d'imatges en moviment ha estat la conseqüència del desenvolupament de la ràdio. El seu èxit ha estat molt gran, és un dels mitjans de comunicació més influents sobre la població.
El sistema de transmissió és el mateix que la ràdio, les diferències amb aquestes són:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17041
4.5 Les comunicacions via satèl·lit
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel.
Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra.
És un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra. Fa servir una òrbita circular intermèdia constel·lació de satèl·lits de 24 satèl·lits o més. És un Sistema Global de Navegació per Satèl·lit que permet determinar en tot el món la
posició d'una persona, un vehicle o una nau amb una desviació de quatre metres.
Funcionament: funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es vol determinar la posició, l'aparell localitza automàticament quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard dels senyals, la distància al satèl·lit. Calcula la posició en què aquest es troba. Coneixent les coordenades o posició de cadascun dels satèl.lits pel senyal que emeten, s'obté la posició absoluta o coordenades reals del punt de mesura.
https://www.youtube.com/watch?v=8tL-UBNsCv8
La telegrafia és la transmissió a llarga distancia de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fils, que utilitza la ràdio. Dins la telegrafia les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general. El telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio, encara que s'ha tingut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19042&p_ex=el%20tel%E8graf&p_amb=4844
4.2 La ràdio
La ràdio ha estat un dels vehicles culturals més importants a la societat actual, com a mínim fins a l'aparició de la televisió. No obstant, la ràdio es manté encara viva i té un sistema participatiu i molt més proper al públic en general. En aquests sentit, un fenomen relativament recent és l'aparició d'emissores municipals.
La radiofusió no és l'unica aplicació de la ràdio. Hi ha altres àmbits com la telefonia mòbil, la comunicació per a la navegació aèria i marítima, etc.
La comunicació a través d'ones electromagnètiques requereix un sistema de codificació de la informació i un sistema d'emissió. Tambè es requereix un sistema de recepció capaç de descodificar la informació, de manera que el canal de comunicació entre l'emissor i el receptor són les ones electromagètiques.El centre emissor és l'encarregat de generar la informació sonora, codificar-la i emetre-la a l'espai a través de les ones electromagnètiques.
Aquest procés consta d'unes etapes consecutives amb un equipament electrònic complex, que efectua el processament del so fins a l'emissor del señal de radiofreqüència a través de l'antena.
- El micròfon: converteix el so en un señal elèctric de baixa freqüència, que amplificat arribal al modulador.
- El modulador: circuit electrònic que rep dos senyals d'entrada, el señal d'audiofreqüència i el senyal de l'oscil.lador.
- Ona portadora: és electromagnètica, defineix la freqüència d'emissor de l'emissora, i és l'encarregada de propagar-se a l'espai.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17025
4.3 Televisió i TDT
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17021&p_num=3
La transmissió a distància d'imatges en moviment ha estat la conseqüència del desenvolupament de la ràdio. El seu èxit ha estat molt gran, és un dels mitjans de comunicació més influents sobre la població.
El sistema de transmissió és el mateix que la ràdio, les diferències amb aquestes són:
- La técnica de captació de la imatge.
- El seu processament.
- I la seva reconstrucció posterior.
En un estudi de televisió, es capta el so i la imatge per separat, i les emeten conjuntament, però amb freqüències i modulacions diferents. El primer element sensible capaç de captar la imatge va ser el vidicó. Els descobriments tècnics més elementals van fer possible la transmissió a distància de la imatge en moviment.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius
4.4 La telefonía móvil
La telefonia mòbil és la comunicació a través de dispositius que no estan connectats mitjançant cables. El mitjà de transmissió és l'aire i el missatge s'envia per mitjà d'ones electromagnètiques. Per la comunicacio, es fa servir el telèfon mòbil, que és un dispositiu sense fil electrònic que es fa servir per tenir accés i utilitzar els serveis de la xarxa de telefonia mòbil. La telefonia mòbil bàsicament està formada per dues grans parts: una xarxa de comunicacions i els terminals que permeten l'accés a aquesta xarxa.
A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar-se a només cridar, traduir o enviar missatges de text: es pot dir que han incorporat les funcions dels dispositius tals com PDA, càmera de fotos, càmera de video, agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, ràdio portàtil, GPS o reproductor multimèdia, etc. Amb aquest dispositiu podem realitzar una multitud d'accions.
A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar-se a només cridar, traduir o enviar missatges de text: es pot dir que han incorporat les funcions dels dispositius tals com PDA, càmera de fotos, càmera de video, agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, ràdio portàtil, GPS o reproductor multimèdia, etc. Amb aquest dispositiu podem realitzar una multitud d'accions.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17041
4.5 Les comunicacions via satèl·lit
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel.
Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra.
És un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra. Fa servir una òrbita circular intermèdia constel·lació de satèl·lits de 24 satèl·lits o més. És un Sistema Global de Navegació per Satèl·lit que permet determinar en tot el món la
posició d'una persona, un vehicle o una nau amb una desviació de quatre metres.
Funcionament: funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es vol determinar la posició, l'aparell localitza automàticament quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard dels senyals, la distància al satèl·lit. Calcula la posició en què aquest es troba. Coneixent les coordenades o posició de cadascun dels satèl.lits pel senyal que emeten, s'obté la posició absoluta o coordenades reals del punt de mesura.
https://www.youtube.com/watch?v=8tL-UBNsCv8
3 - Les ones electromagnètiques
Les ones electromagnètiques són el canal a través del qual podem transmentre informació a distància sense la necessitat de la conexión amb cable. La part d'ona que es va repetint periòdicament s'anomena cicle i la seva durada rep el nom de periode.
- El periode es mesura en unitats de temps: segon(s), mil.lisegon(ms), microsegon(μs).
- La freqüècia es defineix com el nombre de cicles que realitzen en l'interval d'un segon, la unitat de mesura del SI és l'Hertz.
- L'amplitud és la que indica el valor màxim de la vibració o oscil.lació. En una ona sonora equivaldría al volum del so, i el seu valor es representa en l'eix de les ordenades.
Les ones electromagnètiques tenen freqüències molt elevades; per aquest motiu, cal emprar els múltiples de l'Hertz:
f=1/T(Hz)
Una altra manera d'expressar el período d'una ona és la longitud.
L'ESPECTRE ELECTROMAGNÈTIC:
2 - Aparells de comunicació amb fils
2.1 EL TELÈGRAF AMB FILS
El telègraf, va ser el primer giny de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, cosa que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant el fil elèctric en primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa.
Amb aquest dos símbols i el codi Morse es codificava la información.
Alexander Graham Bell va presentar l'any 1876 el primer telèfon, que permetia transmetre el so a distància a través d'un cable elèctric. Durant la primera época la connexió entre telèfons era manual. a través d'operadors. Les primeres centrals automàtiques can aparèixer l'any 1952 a Alemanya. A l'any 1966 es va incomporar a les xarxes telefòniques un nou material, la fibra òptica, que permetia millorar la capacitat de les línes telefòniques de cable metàlic, així com la qualitat de la transmissió.
2.2 LA TELEFONIA FIXA
La telefonía fixa es bassa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, un restaurant... Els aparells telefònics estan conectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric.
L'aparell telefònic més comú consta de varies parts, entre elles:
- Un micròfon, que converteix el so en un señal elèctric.
- Un auricular, que fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal sonor.
- Un avisador acústic, que consta de: un brunzidor electrònic que emet un so a intervals regulars i un teclat que permet realizar el marcatge del número (sistema de marcatge numèric) de telèfon al qual es vol trucar.
Les centrals telefòniques deriven les trucades que pels telèfons del seu àmbit o bé a altres centrals. Gràcies a tots aquests aparells ens podem comunicar pràcticament amb qualsevol punt del planeta.
La tecnologia digital ha sigut una aplicació a les centrals que ha millorat la cualitat de la comunicació telefónica. Aquesta tecnologia ha permès l'aplicació d'ordinadors amb diferents tasques de les centrals.
Actualment el servei telefònic al nostre país està gestionat a dos nivells: per una part hi ha el servei bàsic d'instal.lacions i infraestructures bàsiques, que és competència de la companyia movistar. Per una altre part, hi ha les companyies operadores que tarifiquen les trucades. Tot aixó ens permet escollir entre les ofertes de serveis i preus de diferents companyies.
1 - El procés de la comunicació
La comunicació és el procés de transmissió d'informació entre un emisor i un receptor, que poden actuar combinant ambdues funcions.
Podem trobar dos tipus de comunicació, la unidireccional i la bidireccional.
- Pot ser una comunicació unidireccional les següents accions: la lectura d'un text, l'observació de la televisió o l'audició de la rádio.
- En canvi, una conversa per telèfon o a través d'un xat l'intercanvi de correu són comunicació bidireccional. En aquest cas actuen el receptor i l'emissor durant el procés de comunicación.
- L'emissor, que és l'origen de l'informació.
- El missatge, que conté les dades o la información.
- El codi o conjunt de símbols que representen la informació.
- El canal, que és per on passa la información.
- El receptor, que és qui rep la información.
Aquest procés es pot veure afectat per la insidència de les interferències que dificulten la captació nítida del missatge per part del receptor. Les interferències poden ser de diferents tipus, segons quin sigui el canal de transmissió:
- En el cas de la transmissió per so, qualsevol soroll present que no formi part del missatge pot dificultar-ne la recepció.
- En el cas de les zones de televisió terrestre, un edifici molt alt que s'interposi davant de l'antena receptora pot dificultar la recepció de les imatges i del so.
El gran desenvolupament de les telecomunicacions s'ha produït a partir de les tecnologies eléctrica i electrónica, juntament amb la informática i les ciències i tecnologies de l'espai.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)