2 - Aparells de comunicació amb fils

2.1 EL TELÈGRAF AMB FILS

El telègraf, va ser el primer giny de les telecomunicacions que va tenir una implantació massiva, cosa que permetia la transmissió de missatges a llarga distància mitjançant el fil elèctric en primer moment, i per mitjà d'ones electromagnètiques en una segona etapa.

Per transmentre la información, Marconi feia servir un sistema molt rudimentari d'obertura i tancament d'un circuit elèctric amb dos símbols: el punt i la ratlla. Que es diferenciaven simplement pel temps de tancament del circuit.
Amb aquest dos símbols i el codi Morse es codificava la información.

Alexander Graham Bell va presentar l'any 1876 el primer telèfon, que permetia transmetre el so a distància a través d'un cable elèctric. Durant la primera época la connexió entre telèfons era manual. a través d'operadors. Les primeres centrals automàtiques can aparèixer l'any 1952 a Alemanya. A l'any 1966 es va incomporar a les xarxes telefòniques un nou material, la fibra òptica, que permetia millorar la capacitat de les línes telefòniques de cable metàlic, així com la qualitat de la transmissió.


2.2 LA TELEFONIA FIXA

La telefonía fixa es bassa en la ubicació fixa dels aparells telefònics en un lloc específic: una casa, una oficina, un restaurant... Els aparells telefònics estan conectats a una xarxa de comunicació a través de cable elèctric.

L'aparell telefònic més comú consta de varies parts, entre elles:

• Un micròfon, que converteix el so en un señal elèctric.
• Un auricular, que fa la funció contrària: en rebre el senyal elèctric, el converteix en un senyal sonor.
• Un avisador acústic, que consta de: un brunzidor electrònic que emet un so a intervals regulars i un teclat que permet realizar el marcatge del número (sistema de marcatge numèric) de telèfon al qual es vol trucar.

La xarxa de comunicació és la que permet la localitazció del aparells i la transimissió d'informació entre aquests a través de cables elèctrics, cables de fibra òptica o enllaços per ones electromagnètiques.

Les centrals telefòniques deriven les trucades que pels telèfons del seu àmbit o bé a altres centrals. Gràcies a tots aquests aparells ens podem comunicar pràcticament amb qualsevol punt del planeta.

La tecnologia digital ha sigut una aplicació a les centrals que ha millorat la cualitat de la comunicació telefónica. Aquesta tecnologia ha permès l'aplicació d'ordinadors amb diferents tasques de les centrals.

Actualment el servei telefònic al nostre país està gestionat a dos nivells: per una part hi ha el servei bàsic d'instal.lacions i infraestructures bàsiques, que és competència de la companyia movistar. Per una altre part, hi ha les companyies operadores que tarifiquen les trucades. Tot aixó ens permet escollir entre les ofertes de serveis i preus de diferents companyies.