La telegrafia és la transmissió a llarga distancia de missatges escrits, sense el transport físic de les lletres que componen el missatge. Els primers sistemes telegràfics eren els òptics, mitjançant senyals a distància, com els senyals de fum o els sistemes més sofisticats de semàfors de Chappe. Al segle XIX apareix el telègraf elèctric, en què la transmissió es realitza mitjançant impulsos elèctrics a través d'un cable i, posteriorment, la "telegrafia sense fils, que utilitza la ràdio. Dins la telegrafia les formes més modernes de transmissió d'informació, com el fax, el correu electrònic i les xarxes d'ordinadors en general. El telègraf Morse va ser utilitzat per assegurar les transmissions de missatges per ràdio, encara que s'ha tingut en desús actualment encara s'utilitza com a sistema de transmissió de socors.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19042&p_ex=el%20tel%E8graf&p_amb=4844
4.2 La ràdio
La ràdio ha estat un dels vehicles culturals més importants a la societat actual, com a mínim fins a l'aparició de la televisió. No obstant, la ràdio es manté encara viva i té un sistema participatiu i molt més proper al públic en general. En aquests sentit, un fenomen relativament recent és l'aparició d'emissores municipals.
La radiofusió no és l'unica aplicació de la ràdio. Hi ha altres àmbits com la telefonia mòbil, la comunicació per a la navegació aèria i marítima, etc.
La comunicació a través d'ones electromagnètiques requereix un sistema de codificació de la informació i un sistema d'emissió. Tambè es requereix un sistema de recepció capaç de descodificar la informació, de manera que el canal de comunicació entre l'emissor i el receptor són les ones electromagètiques.El centre emissor és l'encarregat de generar la informació sonora, codificar-la i emetre-la a l'espai a través de les ones electromagnètiques.
Aquest procés consta d'unes etapes consecutives amb un equipament electrònic complex, que efectua el processament del so fins a l'emissor del señal de radiofreqüència a través de l'antena.
- El micròfon: converteix el so en un señal elèctric de baixa freqüència, que amplificat arribal al modulador.
- El modulador: circuit electrònic que rep dos senyals d'entrada, el señal d'audiofreqüència i el senyal de l'oscil.lador.
- Ona portadora: és electromagnètica, defineix la freqüència d'emissor de l'emissora, i és l'encarregada de propagar-se a l'espai.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17025
4.3 Televisió i TDT
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17021&p_num=3
La transmissió a distància d'imatges en moviment ha estat la conseqüència del desenvolupament de la ràdio. El seu èxit ha estat molt gran, és un dels mitjans de comunicació més influents sobre la població.
El sistema de transmissió és el mateix que la ràdio, les diferències amb aquestes són:
- La técnica de captació de la imatge.
- El seu processament.
- I la seva reconstrucció posterior.
En un estudi de televisió, es capta el so i la imatge per separat, i les emeten conjuntament, però amb freqüències i modulacions diferents. El primer element sensible capaç de captar la imatge va ser el vidicó. Els descobriments tècnics més elementals van fer possible la transmissió a distància de la imatge en moviment.
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius
S'hi utilitzen els mateixos centres emissors i les mateixes antenes que la televisió terrestre convencional. L’emissió arriba als aparells de televisor a través d’un descodificador digital o bé a un televisor amb receptor digital incorporat. La TDT permet un major nombre de canals gràcies al millor aprofitament de l’amplada de banda, una recepció de millor qualitat del senyal i la possibilitat d’accedir a serveis digitals addicionals i serveis interactius
4.4 La telefonía móvil
La telefonia mòbil és la comunicació a través de dispositius que no estan connectats mitjançant cables. El mitjà de transmissió és l'aire i el missatge s'envia per mitjà d'ones electromagnètiques. Per la comunicacio, es fa servir el telèfon mòbil, que és un dispositiu sense fil electrònic que es fa servir per tenir accés i utilitzar els serveis de la xarxa de telefonia mòbil. La telefonia mòbil bàsicament està formada per dues grans parts: una xarxa de comunicacions i els terminals que permeten l'accés a aquesta xarxa.
A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar-se a només cridar, traduir o enviar missatges de text: es pot dir que han incorporat les funcions dels dispositius tals com PDA, càmera de fotos, càmera de video, agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, ràdio portàtil, GPS o reproductor multimèdia, etc. Amb aquest dispositiu podem realitzar una multitud d'accions.
A partir del segle XXI, els telèfons mòbils han adquirit funcionalitats que van molt més enllà de limitar-se a només cridar, traduir o enviar missatges de text: es pot dir que han incorporat les funcions dels dispositius tals com PDA, càmera de fotos, càmera de video, agenda electrònica, rellotge despertador, calculadora, ràdio portàtil, GPS o reproductor multimèdia, etc. Amb aquest dispositiu podem realitzar una multitud d'accions.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17041
4.5 Les comunicacions via satèl·lit
Els satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apte per emetre senyals de ràdio en zones àmplies o poc desenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormes antenes suspeses del cel.
Atès que no hi ha problema de visió directa es solen utilitzar freqüències elevades en el rang dels GHz que són més immunes a les interferències, a més, l'elevada direccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet "donar a llum" zones concretes de la Terra.
És un sistema de navegació per satèl·lit que permet saber amb molta precisió la mateixa situació geogràfica i l'hora de referència amb gran exactitud en gairebé qualsevol lloc de la Terra o en una Òrbita de la Terra. Fa servir una òrbita circular intermèdia constel·lació de satèl·lits de 24 satèl·lits o més. És un Sistema Global de Navegació per Satèl·lit que permet determinar en tot el món la
posició d'una persona, un vehicle o una nau amb una desviació de quatre metres.
Funcionament: funciona mitjançant una xarxa de satèl·lits que orbiten al voltant de la terra. Quan es vol determinar la posició, l'aparell localitza automàticament quatre satèl·lits de la xarxa, dels quals rep uns senyals indicant la posició i el rellotge de cadascun d'ells. Sobre la base d'aquests senyals, l'aparell sincronitza el rellotge del GPS i calcula el retard dels senyals, la distància al satèl·lit. Calcula la posició en què aquest es troba. Coneixent les coordenades o posició de cadascun dels satèl.lits pel senyal que emeten, s'obté la posició absoluta o coordenades reals del punt de mesura.
https://www.youtube.com/watch?v=8tL-UBNsCv8
No hay comentarios:
Publicar un comentario